- 32 pàgines | 21,5 x 26 cm | cartoné
- Traducció: Carme Gala
- ISBN: 978-84-16003-84-6
- Takatuka Àlbums
Gens ni mica brutes
15,00 €
Una nena es pregunta per què ha de rentar-se les mans, malgrat que gairebé mai estan brutes. No estan brutes quan acarona els conills i molt menys quan ha estat jugant a la riera. I després la mare sempre ve amb aquestes històries sobre els bacteris, aquestes petites bestioletes que ens poden fer caure malalts i acabar a l’hospital.
Una visió divertida sobre les discrepàncies entre adults i nens respecte a la necessitat de rentar-se les mans.
Ressenyes
«De llibres que parlen dels hàbits i de la higiene personal, n’hi ha molts. En general, són llibres políticament molt correctes i didàctics.
Que l’editorial Takatuka faci un llibre d’aquesta mena, ja ens ha de fer sospitar que no es tracta d’un manual d’higiene massa típic. A la nena protagonista del llibre, això de rentar-se les mans no li agrada massa. Per molt que s’hi esforça, és incapaç de veure que té les mans brutes i també és incapaç de trobar-hi allò que la seva mare anomena “bacteris”. Però bé, finalment sembla que ha après la lliçó i accedeix a rentar-se les mans, o potser no …
Una manera, doncs, divertida, tant a nivell de text com visualment de parlar del tema de la neteja amb els més petits.» Glòria Gorchs, Notícia de llibres infantil i juvenil, Llibreria Robafaves
«A banda de ser una història divertida i amb la que molts nens es poden identificar, el llibre va més enllà de l’aspecte purament informatiu i d’hàbits que trasmeten aquestes propostes i copsa molt bé el pensament i comportament infantils. Aquesta és la seva major virtut.» Iris González, Al.lots-El petit príncep
«L’humor i una ironia subtil defineixen aquest conte. Un llibre bonic, amb personalitat pròpia tant en el text com en la il·lustració. Manuela Olten dibuixa amb rotunditat, remarca els perfils i crea ambients senzills en què es diuen moltes coses en poques paraules. [...] Aquest és un relat infantil pur. És a dir, està escrit des de la perspectiva del nen, des de la mirada infantil, sense fer concessions al raonament adult.» Paloma Torres Pérez-Solero, ABC, Cultural
«El conte dels Olten és simpàtic i informatiu, però sense intenció de “convèncer” els nens. [...] A més a més, en Gens ni mica brutes llegeixen un conte simpàtic i diferent, que s’acaba com els agrada: sortint-se amb la seva», Anika Lillo, Anika entre libros.
«Un àlbum amb unes il·lustracions plenes d’humor i ironia que ens mostra el punt de vista de la mainada davant d’aquesta acció quotidiana.» SOL.
