La Lola vola i altres històries horripilants

«Recordeu aquelles velles i bèsties històries de tradició nòrdica on els nens, abandonats pels pares, moren de fam? on el bosc és perillós perquè els llops se’t poden menjar o on les madrastres maltracten els infants?. Les set històries del llibre remeten a aquesta tradició i ho fan agosaradament i amb humor de tots colors, amb textos plens de música i il·lustracions molt apropiades. Ho podríem definir com una actualització dels contes de tradició oral a la nostra societat urbana?. Per compartir, amb els fills, la lectura i la reflexió amb l’humor i la vida.» Guia de literatura infantil i juvenil Nadal 2013

«Val a dir que Takatuka és una de les editorials amb menys prejudicis didàctics que hi ha a casa nostra. I això és d’agrair perquè, per exemple, no ha dubtat a rescatar un títol alemany de cinc anys enrere per fer-ne una magnífica traducció —gràcies, Anna Soler— i provocar les rialles dels lectors davant les rimes desenfadades, les il·lustracions caricaturesques i els terribles i angoixants finals que esperen als set protagonistes si insisteixen a ser com són sense esmena i correcció. Es veu d’una hora lluny que Von Bredon ha llegit i rellegit Der Struwwelpeter («Perot l’esborrifat») de Heinrich Hoffman i que l’ha pres per model per redactar aquestes set sarcàstiques i hiperbòliques peripècies a partir dels vicis o mals costums dels nens actuals.» Teresa Duran, Faristol ★★★★

«Els alemanys Wilfried von Bredow (1944) i Anke Kuhl (1970) han escrit i il•lustrat unes històries en vers, teòricament educatives, amb l’objectiu d’inculcar als infants unes normes socials i de convivència. Parteixen d’escenes i situacions properes, familiars, però desemboquen en uns finals tan exagerats i irreverents, que fan trontollar tota la intenció alliçonadora. Com ja passava amb l’obra d’Hoffmann, o amb Max i Mòritz, un altre clàssic del gènere del també alemany Wilhelm Busch, aparegut vint anys després, el resultat final són unes històries macabres, transgressores i bèsties, en total sintonia amb el punt de vista i l’humor dels infants. Ben mirat, els contes populars de Grimm i demés, no estan tampoc tan lluny d’aquesta idea. En totes aquestes obres hi juga un paper importantíssim la il•lustració, perquè en subratlla l’aspecte humorístic i és capaç de convertir el trist final d’una nena atropellada, en una imatge que, malgrat ens angoixi acceptar-ho, ens fa riure d’allò més. Perquè això sí, aquests llibres mai no et deixen indiferent. Ja sigui per parlar de la dificultat de fer-ne traduccions i adaptacions, o per posar en dubte el seu valor educatiu, tothom hi té alguna cosa a dir.» Glòria Gorchs, Llibres al replà