La nau d’en Guim

15,00 

Els companys de classe d’en Guim se’n riuen quan el veuen camí de l’escola amb aquell aire distret i el seu vell patinet. En Guim quan sigui gran vol ser astronauta per poder viatjar per galàxies llunyanes. Mentre arriba aquest dia, es passa el temps dibuixant altres planetes, marcians i naus extraterrestres, fins i tot durant les hores de classe. Un matí, en aixecar-se, s’adona que la nau espacial que havia dibuixat ja no és sobre la taula. Li espera una sorpresa molt especial.

Ressenyes

«Un text senzill, amb lletra majúscula de pal arrodonida i de fàcil comprensió per a petits lectors. En conjunt, un projecte normal, sense gaires ingredients atractius, excepte reforçar amb la seva temàtica la gran importància de la creativitat i la mirada màgica dels somnis en la infantesa.» Matilde Portalés, Faristol

«La nau d’en Guim, de David Granados (Takatuka) és un conte alegre sobre la importància de la imaginació que ens ajuda a fer passar els dies endavant. En Guim no moltes coses: no viu amb els pares (sinó amb l’àvia), no té una gran bici (sinó un patinet regalat per vell), no és particularment popular a l’escola, no és gaire atent a la classe, ni tan sols hi veu especialment bé (i d’aspecte, duu unes ulleres com les que compres entre els articles de broma amb la trista etiqueta de "nerd glasses”)…, però té molta imaginació. Dibuixa amb ganes i creu en els seus somnis. En el món infantil, per sort, es poden fer realitat amb tot el seu poder màgic. Aquí es faran realitat i costa de no somriure i sentir-se esponjat.» Darabuc, Literatura per a infants i joves

«Aquesta és la història d’en Guim, un nen molt especial que viu amb la seva àvia Quimeta. El noi és un amant de la velocitat i també de l’espai. La seva habitació sembla la cambra d’un astronauta. Per això a classe sempre es distreu dibuixant naus espacials i extraterrestres. Una distracció que li acaba portant una sorpresa molt especial. Làmines en primers plans que incideixen sobretot en les diverses expressions del personatge principal.» Andreu Sotorra, Cornabou, recomanats estiu 2012

Veure més