• 32 pàgines | 26 x 24 cm | cartoné
  • Traducció: Txell Freixinet Raspall
  • ISBN: 978-84-16003-19-8
  • Takatuka Àlbums

Menja-t’ho tot

15,00 

A la mainada els agrada prendre‛s al peu de la lletra les ordres dels adults per portar-los la contrària o per deixar-los en evidència. Deixar volar la imaginació davant la inequívoca ordre del «Menja-t‛ho tot!» és una manera de tractar amb humor i ironia aquesta font de freqüents i repetits conflictes. Les acolorides il·lustarcions ens acompanyen per un viatge imaginari en què el personatge es va menjant tot allò que troba, des dels coberts i la nevera fins a les cases i els planetes. Les marques de les mossegades de cada escena permeten jugar a buscar i descobrir els llocs per on ha anat passant el nostre afamat infant.

Un conte sobre l‛eterna batalla del menjar, i sobre la necessitat de mesurar bé les nostres paraules i, sobretot, les nostres ordres.

Ressenyes

«La Mariona Cabassa, amb les seves figures i espais plans, de color també net, tot i que sovint enriquit per difuminats i traces de fregats, pinzellades i taques, harmonitza Menja-t’ho tot mitjançant el recurs del caos. Des del moment que el dibuix entra en la fantasia golafre i imparable del nen que no menja, sinó que devora com un posseït, els objectes es desordenen, els espais se superposen, les proporcions desapareixen i la visió realista es volatilitza. Tot es precipita en la imatge com en un collage dadaista de Kurt Schwitters, i la il·lustradora és atrevida en l’ús d’una paleta amplíssima i unes composicions embolicades que es van redreçant a mesura que l’espai exterior guanya pes, i ja tot és blau i més harmoniós quan el nano es menja el gel del pol nord i del pol sud, i sobretot quan, en una pàgina sorprenent per la seva lluminositat desbordant, el nano es vol menjar el sol. Al final torna la calma i l’ordre. I se’n va la fantasia i torna la realitat de la taula parada i el nen que no menja. I tornen les proporcions i els espais. I una darrera imatge preciosa d’un pla detall de la cara del nen amb la boca oberta i la cullerada de llenties que hi entra, composada a base d’òvals, ens retorna, per un moment, a la visió fantasiosa de l’espai i el temps que acabem de viure.» Àngel Burgas, Llibres al replà

«Si se'ns fa una muntanya menjar-nos un plat de llenties, només cal fer volar la imaginació com el protagonista de Menja-t'ho tot, un nen amb gorra d'animal, capa vermella i antifaç. Primer endrapa el seu plat, després els de tota la família, i seguidament culleres, forquilles, cortines, llits, armaris, la seva família, cases, arbres, muntanyes, rius... I així fins a arribar a engolir totes les galàxies. Un relat ple d'una fantasia ben explicada, la que identifiquem amb l'univers dels infants, que sovint deixen de tocar de peus a terra, aplana el camí perquè la il·lustradora, com el nen del conte, també faci volar la seva imaginació. Ho comprovem de la primera pàgina a l'última, en què no s'escatima en detalls, a més del joc gràfic de contrastos de formes i colors, plans diferents i perspectives forçades, la qual cosa transmet el dinamisme que demana la història que acompanya. En aquest sentit, no és un llibre per als amants de les tonalitats uniformes i tènues, ni tampoc de les composicions estàtiques, però de vegades, si es tracta d'una proposta suggeridora, es pot intentar canviar la mirada, poc acostumada a aquests registres. D'altra banda, quan es plantegen qüestions pròpies del món més immediat dels infants, com el del menjar, resulta més fàcil assolir l'èxit. Si no, quantes vegades hem sentit en una taula "menja-t'ho tot"?» Bernat Cormand, Faristol

Veure més