- 16,5 x 24 cm | 32 pàg. | cartoné
- Traducció: Gustau Raluy
- ISBN: 978-84-18821-65-3
- Takatuka Àlbums
Quan vaig perdre el cap
15,00 €
«On tens el cap?», acostumem a preguntar als més petits quan tenen el cap als núvols. Aquesta és la història d’un nen que, de tan despistat, va acabar per perdre el cap. Ara la seva testa viatja pel món amb els seus pensaments i el recorre de punta a punta. Mentrestant, la realitat, sense massa èxit, intenta reclamar la seva atenció perquè el nen pugui resoldre les tasques diàries. Se’n sortirà? Recuperarà el cap, el nostre protagonista?
Amb el suport de
Ressenyes
«Perquè la imaginació ens pot portar a viatjar molt més enllà dels núvols i tant se val que ens parlin perquè no hi som. Segurament som a l’altre cap del món passant-nos-ho molt bé, però també segurament a vegades hi ha raons de força major que fan que posem el cap a lloc. Voleu esbrinar com el va recuperar el protagonista d’aquesta història?.» Guia de literatura infantil i juvenil, hivern 2023, Biblioteques públiques de les comarques gironines
«Hermosa metáfora sobre la mente infantil, independiente, a veces dispersa, cuya libertad de pensamiento les permite tener “la mente en las nubes” durante largos períodos de tiempo. Una ilustración de tonos apagados y trazo ágil que roza la caricatura favorece las situaciones cómicas que vive el protagonista. El texto, formado por frases breves en tono neutro, crea momentos muy divertidos por su contraste con la ilustración. Entrañable y amena obra, homenaje a los espíritus libres.» 39 Muestra del Libro Infantil y Juvenil 2024 de la Comunidad de Madrid
«Un relato dulce y muy divertido que sabe capturar la "anarquía" infantil, retratar sus inquietudes fraguadas en total libertad que, al mismo tiempo, tributa un homenaje a las mejores historias de amor». Canal Lector
«Matilde Tacchini sabe muy bien cómo conectar con los lectores más pequeños». Anika entre libros
«Un libro para disfrutar y sonreír». Fundación Cuatrogatos
«Echando mano de esa exclamación que solemos usar cuando alguien no da pie con bola, las autoras nos presentan una historia algo disparatada en la que el amor tiene la culpa de los acontecimientos». Donde viven los monstruos, blog
