Reflexions de l’editor: Recordant “El Día de la Raza”

«Es fiesta fundamentalmente de Hispanidad, la de la Raza, porque consagra el predominio, la supremacía –o digámoslo más a tono con la naturaleza de los hechos–, el imperio de espíritu hispano con toda su raigambre ancestral, transportado a las regiones ignotas por unos hombres que sólo se amparaban con la Cruz de nuestra religión y con la espada de nuestros católicos Reyes». ABC, 12 d’octubre de 1937

El 12 d’octubre és la Festa Nacional d’Espanya. Es recorda així l’arribada de Colom a Amèrica el 1492 i l’inici de l’anomenat “descobriment”, que va consolidar a Espanya com a potència colonial. Aquesta celebració, que a Amèrica es viu actualment d’una manera ben diferent, es va començar a celebrar a principis de segle XX com el “Día de la Raza Española” i es va convertir en una icona del feixisme espanyol durant la dictadura de Francisco Franco, fins que en els anys seixanta va passar a dir-se el Dia de la Hispanitat. Amb aquesta celebració es pretenia destacar el caràcter “diferencial” dels espanyols, que no només havien suposadament portat la civilització i la religió als pobles originaris d’Amèrica, sinó que els havien millorat amb la seva aportació genètica expandint així la seva presència pel món. Aquests fets històrics, més tota el discurs sobre la «cruzada contra el moro infiel», la expulsió del territori peninsular culmina també en aquella llunyana època, es converteixen en els referents històrics dels que beu ideològicament el feixisme espanyol que somia amb aquest passat “gloriós “i el futur d’un ressorgirment nacional.

A Què és en realitat el feixisme?, dels suecs Kalle Johansson i Lena Berggren, el format còmic serveix per exposar d’una manera senzilla quines van ser les idees claus de el feixisme, que el van fer tan atractiu per a moltes persones a tot el món, i quines les conseqüències.

La base de la ideologia feixista és la reivindicació d’un passat gloriós de la nació i la lluita contra els obstacles que impedeixen el seu ressorgiment. El feixisme italià i el nazisme alemany van ser els seus màxims exponents, i per això són els que s’analitzen més d’aprop; però hi va haver molts altres moviments feixistes com és el cas de Falange Espanyola i de la JONS a l’Estat espanyol, que no només van compartir idees i pràctiques amb aquests, sinó que van aconseguir el suport del feixisme internacional per acabar amb la II República espanyola i enfonsar Espanya a quaranta anys d’una dictadura sanguinària.

Lena Berggren a l’epíleg del llibre afirma: «Sempre he considerat que la història és una eina per entendre el present». El nostre present no està només marcat per la pandèmica del Covid-19, sinó també pel renaixement de les idees feixistes que van marcar la realitat de la primera meitat del segle XX. Conèixer la història per entendre el present i evitar que es repeteixi el passat, una necessitat que es fa més evident quan veiem com els nous populismes i nacionalismes excloents amaguen les seves idees després d’una imatge i un discurs més modern, que no pot amagar una ideologia xenòfoba, homòfoba, autoritària i contrària als drets de la dona, i les seves connexions amb els grups neofeixistes.

Què és en realitat el feixisme? es dirigeix sobretot a les joves generacions, que afortunadament no van viure la dictadura en la pròpia pell, però també a totes aquelles persones que creguin necessari fer un repàs històric d’una època que no volem que es torni a repetir. Per un 12 d’octubre de celebració de la Resistència Indígena a Amèrica.