takatuka
català | castellano

Entrevista a la il·lustradora Nanen García-Contreras


A Takatuka acabem de publicar La veritat de veritat un àlbum escrit i il·lustrat per Nanen García-Contreras. Aquesta il·lustradora nascuda a Guadix (Granada) va estudiar Belles Arts, especialitat de pintura, a Granada i seguidament va cursar Disseny i Gravat a Sevilla. Actualment és professora d'arts plàstiques a secundària i compagina aquesta feina amb les seves inquietuds artístiques com la il·lustració, l'animació, l'escultura o el gravat.

Avui hem volgut entrevistar-la i que ens expliqui més coses sobre el nou títol i també sobre el seu dia a dia. Esperem que ens expliqui tota la veritat.

Quan eres petita com eren els teus dibuixos? I les teves mentides?

En els meus dibuixos, com en els de la majoria dels infants, sempre passaven coses, els que encara conservo són colorits i plens de personatges. Em passava les hores dibuixant i gaudint d'aquests mons que jo creava.

Les meves mentides eren això, mentides, potser alguna vegada es colava una porca o alguna de podrida ... Les grosses van aparèixer quan ja era gran.

 

Compagines la il·lustració amb la teva feina de professora d'arts plàstiques de secundària. Com és el teu dia a dia?

Encara que de vegades és difícil perquè l'adolescència és una edat complexa, plantejo temes i activitats que ens nodreixin tant a ells com a mi, i habitualment gaudeixo de les meves classes i aprenc molt d'ells, de la seva llibertat i espontaneïtat.

L'art pot ajudar al seu desenvolupament personal i a relacionar-se millor amb el món i això és el que intento, i en aquest intent també creixo jo.

Dius que crear és per a tu una necessitat vital, perquè si no t'apagues. En quins moments et sents més inspirada i amb què?

Em sento més inspirada quan aconsegueixo deixar-me portar per la creació, quan aconsegueixo jugar, com quan dibuixen els infants. M'ajuda canviar de registre i fer: ceràmica, stop motion, estampació, fotografia, etc. També el contacte amb la natura i el silenci. Però la veritat és que gairebé sempre creo entre el so de la rentadora i el de l'olla exprés.

Aquest llibre va ser finalista en el Concurs Internacional d'Àlbum Il·lustrat de la Biblioteca Insular de Gran Canària el 2019. Quins altres reconeixements has obtingut fins al moment?

He estat seleccionada per a The Sharjah Childrens Reading Festival a 2015, 2016, 2017, 2018 i el 2021, als Emirats Àrabs i, per al Nami concours, en 2017. També el 2017 vaig ser seleccionada per al Catàleg Iberoamericà d'Il·lustració.

El 2015 i el 2019 vaig ser seleccionada en Vilustrado, Trobada Internacional d'il·lustració de Valladolid. Vaig rebre el Premi del Concurs Internacional Vilustrado «El comienzo» i el tercer premi en la 8è Trobada Internacional d'Il·lustració Sao Joao da Madeira a Portugal «El infinito», el 2015.

El 2016 vaig guanyar el concurs «Cuentos por la igualdad» de l'ajuntament de Dos Hermanas amb l'obra Has sido tú?. El 2017 vaig rebre el Premi Migraciones Andalucía en la modalitat artística amb el conte La niña que quería escapar de su página. Vaig quedar finalista en el Premi Lazarillo en la modalitat d'àlbum il·lustrat el 2017 amb l'obra Ni el viento, ni el fuego, ni el ruido.

També vaig quedar finalista en el concurs internacional d'àlbum il·lustrat Biblioteca Insular Cabildo de Gran Canària el 2018 amb Mi selva.

La protagonista de La veritat de veritat podria ser qualsevol nen o nena. Resulta fàcil descobrir les mentides dels petits? Què els delata o quines eines tenim els adults per destapar-les?

Hi ha mentides que tenen a veure amb el seu món de fantasia i altres que sí que tenen una intenció. Jo crec que la tasca de l'adult no és destapar sinó crear un clima de confiança i sinceritat, i donar exemple. Però la veritat és que, segons els experts, mentir és una de les característiques més característiques de la nostra espècie. Encara que hi hagi humans que juren que mai menteixen, tots mentim, són conductes que formen part de les relacions humanes.

Podríem dir que com més imaginació té el nen o nena més creatives són les seves mentides?

Totalment d'acord.

Els adults també solem recórrer a les mentides per evitar certs temes amb els infants, però aquests cada vegada tenen més informació. Creus que això ens obliga a ser més sincers amb ells?

Com et comentava, crec que és molt important ser coherents i evitar aquestes mentides, que puguin confiar en nosaltres i exposar-nos els seus dubtes perquè la informació a la que tenen accés en segons quins temes és molt confusa.

Quina és la mentida més divertida que t'ha dit un dels teus alumnes? I quina és la que més es repeteix?

La més divertida va ser la que el seu gos s'havia menjat el seu treball; mai vaig pensar que algú me la pogués dir algun dia, potser era veritat. La que es repeteix gairebé cada dia és "La tenia feta però és que me l'he oblidat a casa".