Entrevista a Lucia Zamolo, autora de El rojo es bello

Comences El vermell mola narrant com es viu una primera experiència amb la menstruació. Estàs parlant de la teva pròpia vivència? Com recordes el dia en què et va venir la regla? Com ho vas viure aleshores i com ho vius ara?

Sí, així va ser com vaig viure la meva primera regla, tal com la descric en el llibre; -) En algun moment em vaig acostumar a la sang, els canvis d’humor i els recargolaments de panxa, la qual cosa no vol dir que no em molestés. Des que vaig acabar el meu treball de fi de grau i la investigació corresponent intento viure-la cada vegada com una circumstància positiva, com un regal.

Què creus que el teu llibre pot aportar a una noia que està esperant la seva primera regla o que ja ha tingut les seves primeres experiències amb la regla?

Penso que, encara que el meu llibre comença de manera negativa, l’important és que intenta promoure una visió positiva i dóna ànims per no amagar la menstruació i tot el que està relacionat amb ella. Espero que una relació més distesa amb aquesta serveixi perquè es vagin reduint la vergonya i els dolors.

En el llibre fas un breu repàs de quina ha estat la consideració social de la regla en el passat i com continua sent avui en dia, de les diferents explicacions que es van donar i, en part, se segueixen donant sobre la qüestió de la regla. Quina t’ha semblat l’explicació més absurda? Per què la menstruació segueix sent un tema tabú?

Em resulta difícil de decidir quin teoria o costum és la més absurda. Durant les investigacions per al treball de fi de grau vaig esbrinar que hi havia un poble a l’Àfrica que creia que els homes es transformen en arbres parlants si els mira una dona menstruant. Són totes teories absurdes. Una cosa positiu: els germans pensaven que les dones menstruants eren intermediàries entre els déus i les persones. I respecte a per què la menstruació segueix sent un tabú avui dia, aquesta és just la pregunta que planteja el meu llibre, ja que segons la meva opinió, no hi ha cap motiu per a que sigui així!

Per què una dona quan té la regla se sent desprotegida i insegura? És una cosa natural o alguna cosa que s’ha inculcat a les dones?

Penso que és un sentiment i un comportament que s’ha inculcat a les dones. Quan la publicitat que ens envolta diàriament exposa una taca com una cosa vergonyosa, llavors aquesta visió es va interioritzant. Tenint en compte les connotacions negatives que es vénen arrossegant des de fa segles, una evolució així no pot resultar sorprenent, oi?

La informació que els homes tenen de la menstruació segur que no és millor que la que tenen les mateixes dones. Creus que s’hauria d’incloure el tema de la menstruació en l’educació sexual tant dels nois com de les noies?

Em sembla una necessitat, sens dubte! Hi ha moltes possibilitats i camins perquè un tema complex com aquest pugui presentar-se d’una manera interessant, divertida i, sobretot, sense necessitat d’avergonyir.

Se’ns ha fet creure que és només cosa de dones. Però creus que s’hauria implicar els homes en una cosa tan quotidiana com és tenir la regla cada mes?

Em sembla una necessitat, sens dubte! Hi ha moltes possibilitats i camins perquè un tema complex com aquest pugui presentar-se d’una manera interessant, divertida i, sobretot, sense necessitat d’avergonyir.

Creus que les noves generacions la viuran d’una altra manera? Si alguna vegada tens a una filla com t’agradaria que ho visqués?

Espero que el tabú sobre la menstruació anirà desapareixent i que els meus fills o filles tindran una actitud positiva al respecte; i que els dolors aniran desapareixent.

L’eliminació o aplicació d’un IVA mínim per als productes d’higiene femenina és una de les conquestes immediates que es plantegen des del moviment feminista en relació amb la menstruació. Però quines altres mesures s’haurien de prendre a nivell social i polític perquè la regla fos normalitzada socialment?

A Alemanya s’acaba d’aprovar en el Parlament Federal la reducció de l’IVA sobre els tampons. Que una cosa així no hagi passat fins a l’any 2019 resulta increïble, però millor això que res! Em puc imaginar que si es garantís l’accés gratuït d’articles d’higiene femenina en institucions com escoles o universitats o als llocs de treball, això podria ser un pas important en la normalització de la menstruació. Però tampoc estaria malament començar per tenir lavabos nets amb cubs adequats i paper de vàter! M’alegro sempre quan descobreixo articles d’higiene dissenyats amb cura i afecte, ¡de seguida t’agafen més ganes d’usar-los!

En el teu llibre planteges una qüestió molt interessant: “¿com haurien estat les coses si els homes tinguessin la regla?” Com creus tu que haguessin estat?

Com que són els homes els que, al llarg de la història, li han atribuït propietats negatives a la menstruació i les han utilitzat com a criteri d’exclusió, penso jo que tot hauria estat a l’inrevés: seria un do especial amb propietats especialment positives. Vivim en un món marcat pel patriarcat, no hi ha dubte.

Què et va portar a fer aquest llibre? Quines han estat les teves fonts? Ens podries recomanar alguna autora o lectura complementària?

El llibre és el meu treball de final de grau i vaig estar treballant entre 2 i 3 mesos, dia i nit. El tema se’m va acudir observant-me a mi i al meu cercle d’amics i amigues. Al pis compartit en el qual vivia es va començar a parlar amb molta més freqüència i d’una manera més oberta, quan es va mudar a un altre pis l’únic noi que vivia amb nosaltres i ens vam quedar només dones. Això em va fer recapacitar i em va fer ràbia, perquè em vaig adonar que jo tampoc m’havia expressat sempre amb llibertat sobre aquest tema. Volia canviar-ho i per això vaig començar amb el projecte de llibre. He llegit molt sobre el tema, i he parlat amb moltes persones i observat molt. Penso que totes les persones d’aquest planeta haurien de llegir el còmic de Liv Strömquist L’origen del món.

El llibre està plantejat com una barreja de diari, novel·la gràfica, llibre informatiu i llibre d’autoajuda, i tot escrit a mà. Et va resultar difícil trobar aquest to entre informal, informatiu i humorístic?

Ni de bon tros. La inspiració em va venir d’una manera intuïtiva. Volia oferir un llibre molt variat tant pel que fa a contingut com al visual. El tema s’havia de presentar de la manera més accessible possible, despertar la curiositat i provocar el somriure, la sorpresa i el rebuig a les lectores i els lectors. És per això que he intentat incloure una mica de tot el que he trobat en relació amb el tema. Les pàgines havien de ser acolorides i carregades d’emoció, com ho és el tema per a mi. Per això també la lletra manuscrita: són pensaments, notes, històries que he anat retenint i que exposo d’una manera molt personal.

El vermell és bell ser el teu treball de fi de grau de Disseny a la Münster School of Design, i amb ell has guanyat el premi d’il·lustració Serafina. No obstant això, no et va ser fàcil trobar una editorial disposada a editar el llibre a Alemanya. Per què?

Sí, això m’ho pregunto jo també. En tots els llocs que vaig presentar el projecte es em va dir: GUAU, quin llibre tan interessant, important i, a més, divertit! Però per desgràcia no acaba d’encaixar en aquests moments per aquest o aquell motiu en el nostre programa editorial. Així que més fantàstic resulta que a la fi hagi rebut tanta atenció i fins i tot un premi! Estic molt agraïda que a la fi hagi anat tot bé amb la publicació, no perquè sigui un llibre fet per mi, sinó perquè durant tot el temps que he dedicat a aquest treball el tema es va anar convertint en un assumpte de vital importància per a mi!

A quants idiomes s’ha traduït el llibre ja?

Ja he fet la transcripció manuscrita de les traduccions a l’castellà, català i holandès. També s’han venut drets a Itàlia, Bulgària, República Txeca, Eslovàquia, Xina i Corea. MAI hagués pensat en una cosa així!

En quins projectes estàs treballant ara o penses treballar properament?

Estic treballant en diverses direccions, i encara no sé quina d’aquestes idees s’acabarà convertint en un llibre.