Entrevista a Monsieur Mouch i Maria-Paz, autors de Jo sí que sé de veritat com es fan les criatures!

Les millors històries sorgeixen de la vida mateixa, així va ser amb Jo sí que sé de veritat com es fan les criatures. Els francesos Monsieur Mouch i Maria-Paz s’han trobat per explicar als nens i nenes la veritat de les seves preguntes més existencials. El seu primer títol respon a Com es fan les criatures? a partir d’explicacions fàcils d’entendre i il·lustrades amb detalls plens d’humor. També ens han avançat que ja estan preparant el següent llibre, aquest cop sobre la mort. En aquesta entrevista ens expliquen molt més …

Monsieur Mouch, la idea d’escriure Jo sí que sé de veritat com es fan les criatures surt d’una conversa amb la teva filla. Com va ser aquesta conversa? A on vas trobar la resposta més senzilla, en els dibuixos o en les explicacions?

Monsieur Mouch: Ja feia temps que la seva mare (la meva dona) i jo sospitàvem que la nostra filla volia saber «la veritat» de com es conceben les criatures, aleshores només tenia 8 anys. Un dia es va plantar davant meu i em va deixar anar: «Vinga, pare, deixa estar les teves ximpleries i explica’m de veritat com es fan les criatures». Així que vam buscar informació en els llibres, però res ens convencia.

Un dia, aprofitant que la seva mare i les seves germanes estaven fent la migdiada, ens vam asseure al jardí i li vaig donar resposta a totes les seves preguntes. Primer li vaig demanar que ella m’expliqués tot el que sabia al respecte, amb la condició que jo no em burlaria de les seves respostes. Llavors ella em va dir: «Sé que els nois posen la tita a la vulva de les noies»; i a partir d’aquí va començar la nostra xerrada. Cada explicació portava a noves preguntes. Jo vaig ser exhaustiu amb la informació, intentant ser sempre sincer i respectuós.

Recordes quan i com vas saber tu, de veritat, com es fan les criatures?

Monsieur Mouch: Malauradament jo no vaig tenir una explicació així quan era petit. A l’escola sí que ens explicaven la part purament biològica. I després, de més grans, per saber més sobre sexualitat teníem les històries que ens contaven entre els amics i el Canal +. En aquella època no hi havia internet. Ara és tot tan accessible, que fins i tot em sembla perillós que els nens i nenes busquin respostes a internet.

Vas veure que era necessari un còmic per a pares i fills per abordar junts aquesta temàtica, tu fins i tot ja havies fet alguns dibuixos. Per què vas pensar en la Maria-Paz?

Monsieur Mouch: Ja portàvem un temps volent treballar junts, però no trobàvem el projecte adequat i que ens anés bé a tots dos. Just després de la conversa amb la meva filla, li vaig ensenyar els dibuixos que jo havia fet i vam veure que era un bon moment per començar alguna cosa junt plegats.

I a tu, Maria-Paz, què et va semblar la proposta de Monsieur Mouch? Et va costar donar forma als personatges? Com va ser el treball de col·laboració entre els dos?

Maria-Paz: Em va encantar la proposta de Monsieur Mouch, treballar amb aquests temes era una cosa nova per a mi. Al principi, vaig fer uns personatges petits i ens vam adonar que eren massa joves. Així que els vaig treballar de nou i allà van néixer els dibuixos de l’Emma i en Juli. El treball de col·laboració va ser natural, amb molt d’espai per escoltar l’altre i per la llibertat creativa.

Una de les característiques del llibre és que està escrit des de la perspectiva dels nens, amb diàlegs que recreen el vocabulari i la manera de parlar-ne. Us va costar molt encertar amb el vocabulari?

Maria-Paz: No, no ens va costar perquè tots dos tenim nens a casa i fem molts tallers a les escoles. Així que portem temps observant-los, i sabem com parlen, com es comporten, etc. Tenim la sort de poder-nos fixar en com parlen els nens / es de diferents edats.

Monsieur Mouch, et va ajudar la teva filla amb el text?

Monsieur Mouch: No, que va… amb la conversa ja en vaig tenir suficient.

Sovint pensem que els nens i nenes pregunten massa, però en realitat són els pares els que ens trobem desemparats de respostes. Per què?

Monsieur Mouch: No sé… Crec que cadascú ho fa tan bé com pot, al final responem a les seves preguntes segons com és un mateix , les nostres creences i els nostres tabús. No crec que haguem de forçar res si no ho sentim.

Maria-Paz: Potser perquè tenim por de fer-ho malament, respondre alguna cosa de forma inadecuada, i que després el nen o nena estigui angoixat. El nostre paper com a pares és que ells se sentin estimats i segurs, i això no vol dir que ho haguem de saber tot sobre tot. Quan no sabem què fer o com parlar d’alguna cosa, cal buscar les eines adequades.

Creieu que els nens saben més del que els adults imaginem o realment són tan innocents com semblen de vegades?

Monsieur Mouch: No sé si saben més, però estic convençut que parlen de tot tipus de temes, sense esperar les respostes dels seus pares.

Maria-Paz: Penso que saben molts més del que els adults imaginem. Ells parlen amb els amics i també intueixen moltes coses, perquè observen i escolten moltíssim. Em sembla que el que els falta sovint és vocabulari i imatges per comprendre millor moltes d’aquests temes.

La millor forma d’afrontar els temes més complexes de la vida és amb humor?

Monsieur Mouch: Crec que sí, i també amb honestedat. Sobretot perquè els nens/es noten de seguida quan intentem evadir respostes, o quan contestem alguna cosa inversemblant, lluny de la realitat-veritat que ells busquen en la nostra resposta.

Maria-Paz: Sí, per contestar a les preguntes dels nens i nenes em sembla que és la millor manera. L’humor fa que estiguin en millor disposició d’aprendre i els fa més fàcil afrontar certs temes.

Acabeu de fer un nou lliurament d’aquests personatges parlant sobre la mort. Com heu abordat aquest tema? Ha estat més difícil?

Monsieur Mouch: Com en el primer llibre, ha estat la vida la que va triar el tema. El meu pare va morir fa dos anys, i vam haver d’explicar-ho a les nostres filles. Parlem de moltíssimes coses, de com ens sentíem, del que sentia la meva mare o la resta de la família. També abordem les diferents opcions per al funeral, i de com es celebra un funeral en altres parts del món segons la cultura, la religió, etc. I també del record … De tot això, el que ens era més difícil d’expressar era que ningú sap el que és la mort. Ens va quedar aquesta pregunta per contestar, però la vam abordar des de la perspectiva que és una part més de la vida. I que quan algú mor, és important dir a les nostres persones properes que les estimem.

Maria-Paz: L’hem abordat amb respecte i naturalitat. No ha estat més difícil, ha estat potser més intens a nivell emocional.

Teniu pensats més títols? Quins diríeu que són els grans temes o misteris de la vida que als adults els costen més abordar amb els seus fills/es?

Monsieur Mouch: Sí volem parlar de molts temes, com les notícies que llegim a internet, la igualtat de gènere, el racisme, etc., però un dels temes que més ens interessa és el de la feina. Per què treballem? Com es tria una feina (si es tria!)? Podrem parlar així de la llibertat, de diners, del sistema d’intercanvi i de serveis, del sou, etc. Potser també podem parlar una mica de política, no sé. Ens pot servir per plantejar el sentit de la vida a partir del que fem durant anys cada dia laborable.

Amb aquests llibres, la nostra intenció és poder donar als pares una excusa per parlar amb els seus fills i filles. I així, que cadascú pugui transmetre la seva pròpia veritat, i explicar que al món hi ha moltes veritats diferents, una per a cada un.

Què podem aprender dels nens i nenes?

Monsieur Mouch: Ens recorden constantment que hem de riure, jugar, gaudir de la vida i que nosaltres també hem estat nens, i que, en realitat, encara ho som!

Maria-Paz: Exacte! Ens fan recordar sempre les coses importants de la vida, i a conservar el nen o nena que portem dins i que no para mai d’aprendre.