- 32 pàgines | 22 x 26 cm | cartoné
- Traducció: Pere Comellas Casanova
- ISBN: 978-84-92696-95-6
- Takatuka Àlbums
Tic-tac
14,00 €
Amb ulls de nen, sembla que els adults van amb presses a tot arreu; sempre sembla que vénen tard d’algun lloc o que arriben tard a alguna banda, perquè els ha faltat temps, hi ha hagut alguna cosa que els ha entretingut o simplement perquè el temps se’ls hi ha escapat de les mans. Als matins, el pare de la nostra protagonista sempre porta pressa i es queixa del temps que es perd. La mare, en canvi, sembla que té temps de sobres, perquè contínuament l’hi dóna per fer les seves coses: «Et dono deu minuts perquè arreglis l’habitació!»
La protagonista de la història observa els seus pares en el fer de cada dia, fixant-se en totes les situacions i els llocs en què diuen que han perdut el temps. A ella també li toca aprendre a gestionar i negociar el seu temps. Per tant, es disposa a indagar on va a parar aquest temps perdut irremissiblement, i si hi ha alguna manera de trobar-lo i guardar-lo perquè en el futur mai no n’hi falti.
Una història plena d’humor sobre els ritmes de vida i sobre com la dictadura del rellotge regeix les nostres vides.
Ressenyes
«Es tracta d'un àlbum que ens farà somriure, amb unes il.lustracions atrevides i esbojarrades, aquarel.les molt alegres sense contorns negres que el fan molt fresc i desvergonyit.» Montse Marcet, Faristol
«Amb molt d'humor i simpatia el llibre és una crítica al absolutisme del temps -per als adults- i a la seua relativització per part dels xiquets. Un llibre molt, molt recomanable per a compartir adults i xiquets.» Pinzellades al món
«Tic-Tac, Tic-Tac, suenan las manecillas del reloj mientras corremos de un lado a otro blasfemando por llegar tarde. Nuestros hijos nos ven desde otra perspectiva. ¿A dónde irá el tiempo perdido? Es una buena pregunta. Las ilustraciones de este álbum son sencillamente magníficas para describir el caótico mundo de los adultos. Color, desorden y un punto de locura es lo que nos caracteriza desde el punto de vista de una niña. Esa pequeña sabe muchas cosas, deberíamos escucharla más a menudo. Quizás, así, empezaríamos a emplear bien el tiempo». Silvia Cartañá, Los Cuentos de Bastian
Una niña contempla atónita cómo sus padres otorgan al tiempo una importancia tremenda: la madre la insta a ordenar su cuarto en apenas unos minutos; su padre le da vueltas obsesivamente al tiempo perdido, como aquel escritor que fue a su caza (Marcel Proust). Ante tal panorama decidirá trazar una estrategia para evitar los problemas que los adultos mantienen con el dichoso paso del tiempo, no sin una gran dosis de humor e imaginación.» Rafa Martínez, Diario Levante
